dissabte, 23 de febrer de 2008

MIYAMOTO MUSASHI. EL LLIBRE DELS CINC ANELLS. Per Ricard

Miyamoto Musashi

Miyamoto Musashi (Shinmen Musashi No Kami Fujiwara No Genshin), va néixer el 1584, a la població de Miyamoto, a la província de Mimasaka. Els avantpassats de Musashi eren una branca del poderós clan Harima, originari de la província de Kyushu, l'illa més meridional del Japó. El seu avi, Hirada Shokan, era un servidor de Shinmen Iga No Kami Sudeshige, senyor del castell de Takeyama i un important senyor feudal de l'època.



Quan Musashi tenia set anys d'edat, el seu pare, Munisai, va morir o va desaparèixer (no se sap exactament). Ja que la seva mare havia mort temps enrere, el noi va ésser posat sota la tutela d'un sacerdot, oncle matern seu. Amb això trobem Musashi com a orfe durant l'època de les campanyes d'unificació del pais del Taiko Hideyoshi. Fill de samurai, durant una de les èpoques més violentes de la història del Japó, els escrits el descriuen com un jove de caràcter enèrgic, amb gran força de voluntat, i físicament molt desenvolupat per a la seva edat. El seu oncle va insistir que estudiés el budo (arts del guerrer), i això, unit al seu desenvolupament físic i el seu caràcter violent, va fer que aviat es veiés involucrat en nombrosos combats. Es guarda registre d'una lluita en la qual va derrotar i va matar un guerrer adult, amb només tretze anys d'edat. El seu oponent era Arima Kigei, un expert samurai de l'escola d'arts marcials Shinto. Musashi lel va tirar a terra i va acabar amb ell copejant-li cap amb un bokken quan intentava aixecar-se.

El següent combat seriós sobre el que es té constància, va succeir quan Musashi tenia 16 anys, i en el que va derrotar Tadashima Akiyama. A la mateixa època, va abandonar la seva casa per començar un peregrinatge en el que va perfeccionar les seves habilitats a través de nombrosos combats, tant en lluites individuals com en batalles. Finalment es va assentar quan tenia 50 anys, ja que va considerar haver après tot el que podia aprendre a base de voltar pel món. En aquell període de la història del Japó hi va haver molts guerrers embarcats en peregrinatges similars, alguns en solitari, com Musashi; d´altres sota el patrocini d'alguna escola de lluita o algun senyor feudal.

Durant tot aquest període de la seva vida, Musashi es va mantenir relativament a part de la societat, dedican-se exclusivament a la recerca del Satori (il·luminació) a través del Camí de l'Espasa. Dedicat només a perfeccionar les seves habilitats, va viure d'una forma bastant precària, com a rodamons pel país i dormint al ras en el més fred de l'hivern, sense preocupar-se del seu aspecte físic, ni prendre esposa, ni dedicar-se a cap professió, a part del seu propi estudi. Es diu que mai se´l va veure en un bany públic, ja que no volia ser sorprès sense les seves armes. La seva aparença estava a to amb aquest tipus de vida.

En la batalla de Seki Ga Hara, en la que Ieyasu va succeir a Hideyoshi com a màxim dirigent del Japó, Musashi estava entre les files de l'exèrcit Ashikaga i contra Ieyasu. És a dir, va ser al bàndol perdedor. Va sobreviure no només als tres dies que va durar la batalla, en els quals van morir al voltant de 70.000 guerrers, sinó també a la següent cacera i matança dels supervivents de l'exercito derrotat.

La revenja contra els Yoshiokas.

Quan tenia 21 anys va arribar a Kyoto, la capital. Aquest va ésser l'escenari de la revenja contra la família Yoshioka. Els Yoshiokas havien estat, durant generacions, els instructors oficials en les arts de la guerra de la casa Ashikaga, a la qual pertanyien els Shogun abans del període d'Hideyoshi. El pare de Musashi, Munisai, havia estat convidat a Kyoto anys abans, pel Shogun Ashikaga Yoshiaka. Munisai era un espadatxí competent, i un expert en el maneig del jitte. Segons s'explica, Munisai va lluitar contra tres dels Yoshiokas, vencent els dos primers però sent totalment derrotat en el tercer duel. Aquests fets probablement van tenir alguna cosa a veure en l'actitud de Musashi cap a la família Yoshioka.



Musashi es va enfrontar primer amb Yoshioka Seijiro, el cap del clan. L'enfrontament va tenir lloc en un descampat dels afores de la capital. Seijiro anava armat amb una espasa autèntica, i Musashi amb una de fusta. El primer atac de Musashi va llançar Seijiro a terra, on el va apallissar salvatgement. A causa de la vergonya d'haver estat derrotat per algú que se li enfrontava una espasa de fusta a la seva d'acer, Seijiro es va tallar la cua de samurai.

Després d'aquest combat, Musashi va romandre a la capital. La seva presència va enfurismar els Yoshiokas, ja que els recordava la humiliació inflingida al cap del clan. El segon dels germans, Denshichiro, va desafiar a Musashi en duel. Seguint una tàctica premeditada, Musashi es va retardar en arribar a la cita, fent que el seu contrincant s'impacientés primer, es posés nerviós després, i finalment es relaxés en pensar que Musashi s'havia espantat i no es presentaria. Quan finalment va aparèixer, segons després de començar el combat havia trencat el crani de Denshichiro amb un sol cop de la seva espasa de fusta.

La casa Yoshioka encara va organitzar un tercer duel, aquesta vegada contra Hanshichiro, el fill gran de Seijiro. Hanshichiro era tan sol un nen de prop de deu anys d'edat, pel que en realitat, Musashi s'enfrontaria amb tota la cohort de guardaespatlles que l'acompanyava. El lloc concertat per al combat era un bosquet proper. Aquesta vegada Musashi va arribar amb molta antelació, i es va magar per esperar l'arribada dels adversaris. El noi va arribar vestit formalment amb armadura, i acompanyat d'un gran nombre de samurais de la família. Musashi va esperar amagat, i quan creien que en aquesta ocasió s´ho havia pensat millor i havia abandonat Kyoto, va aparèixer sobtadament en mig d'ells, acabant amb Hanshichiro. Obrint-se pas a entre la cohort de guerrers, amb una espasa a cada mà, va aconseguir escapar de la trampa.

Els anys de perfeccionament.



Després de l'episodi dels Yoshiokas, Musashi va continuar fent de rodamons pel Japó, arribant a convertir-se en una llegenda vivent. Es troben mencions al seu nom en nombrosos registres, diaris i monuments, cançons populars i relats, des de Tokyo a Kyushu. Abans d'haver complert 29 anys ja hi havia constància d'al voltant de seixanta duels, tots els quals havia vençut.

El 1605, el mateix any de l'assumpte amb els Yoshiokas, Musashi va visitar el temple zen d'Hozoin, al sud de Kyoto. Aquest era un temple regit per monjos guerrers. Allà va tenir una trobada amb el principal lluitador del temple. El monjo era un expert en la Naginata (llança), i aquest va ésser l'arma que va emprar. Musashi es va enfrontar a ell, armat només amb la seva espasa de fusta, i el va derrotar en els dos combats que van mantenir. Després d'això, va romandre al temple durant una temporada, estudiant tècniques de lluita i zen.

Nota: El temple d'Hozoin encara és actiu avui en dia, i els monjos continuen practicant les tècniques de lluita de llavors. És interessant recalcar que la paraula "Osho", que actualment significa "Monjo", en els temps de Musashi volia dir "Mestre a Naginata".

Alguns dels duels dels que es té constància mostren l'actitud de Musashi d'adaptar-se a cada combat segons la situació del moment, sense formes predeterminades, tal i com anys després escriuria al Llibre dels Cinc Anells. En una ocasió es va enfrontar a un expert en el maneig del Kusarikama (petita falç amb una cadena), i en lloc d'usar l'espasa, va treure un ganivet, entrant dins de la zona en que la cadena del seu contrari podia maniobrar, i el va apunyalar. En una altra ocasió es trobava tallant fusta per fabricar un arc, quan va ésser atacat sobtadament per un individu; usant l'arc com si es tractés d'una espasa, va copejar el seu atacant al cap obligant-lo a fugir.

Al llarg dels seus viatges, va passar per la província d'Izumo, on va visitar la casa del Daimyo local, Matsudaira, sol·licitant permís per enfrontar-se contra el seu lluitador més expert. El permís va ésser concedit per lluitar amb un home expert en el maneig del Bo. Ja que es tractava d'un duel de pràctica, no s'usarien armes de veritat, i Musashi va optar per dues espases de fusta, amb una arma a cada mà, va acorralar el seu contrincant i el va desarmar copejant-li els braços. Davant de la sorpresa dels seus seguidors, Matsudaira va demanar a Musashi que lluités contra ell. Quan Matsudaira es disposava a col·locar-se en posició de combat, preparant una guàrdia formal, Musashi va atacar bruscament l'espasa del Daimyo, trencant-la en dues i desarmant-lo fins i tot abans d'haver pogut preparar-se. Matsudaira va reconèixer la seva derrota, i Musashi va romandre a casa d'aquest durant un temps, en qualitat de professor del Daimyo.

El combat a l'Illa de Ganryu.

El combat més famós de Musashi s´esdevingué al 1612, quan es trobava a Ogura, a la província de Bunzen. El seu adversari era un tal Sasaki Kojiro, un samurai que havia desenvolupat una tècnica molt potent i especial de lluita, coneguda com a Tsubame-gaeshi (l´aturada de l'oreneta), inspirada en el moviment de la cua de les orenetes en vol. Kojiro estava al servei del senyor de la província, Hosokawa Tadaoki. El periso per al combat va ésser concedit, i es va decidir que tindria lloc a les 8 del matí següent, a l'illa de Ganryu, situada a uns quilòmetres d'Ogura. Aquella nit, Musashi va abandonar el lloc on s'allotjava, i se´n va anar a casa d'un antic conegut. Això va instigar els rumors què la fama d'invencible que tenia la tècnica de Kojiro, havia espantat Musashi i aquest es preparava per fugir. Al matí següent, Musashi fou portat amb barca cap a l'illa on tindria lloc el combat, i pel camí, es va dedicar a construir un cordill de paper trenat per subjectar les mànigues del seu kimono, i després, a tallar una espasa de fusta utilitzant el rem de recanvi de la barca.



Quan l´embarcació va arribar al lloc del combat, Kojiro i els seus seguidors es van quedar sorpresos davant de l'aspecte de Musashi, espasa de fusta a mà, les mànigues subjectes amb tires de paper, i una tovallola nuada al cap. Kojiro va desembeinar la seva espasa, i va llançar a un costat la funda. Musashi el va provocar dient-li que, veia que no tenia intenció de viure, ja que havia llençat a terra la fundadel seu sabre. Mentre es col·locava en guàrdia mantenint la seva pròpia espasa subjecta a l´obi. Encoleritzant-se, Kojiro va llançar el primer cop, que va arrencar la tovallola del cap de Musashi, mentre aquest, esquivant per ben poc, va copejar el cap de Kojiro amb l'espasa de fusta, acabant amb ell.

Després d'aquest combat, Musashi no va tornar a usar l'espasa de veritat en cap combat. Havia esdevingut invencible, i a partir de llavors es va dedicar a estudiar i a buscar la forma de comprendre plenament el Camí del Kendo.

El 1614 i el 1615, Musashi va tenir l'oportunitat d'adquirir més experiència en la guerra a gran escala. El Shogun Ieyasu Tokugawa va organitzar un setge a la fortalesa d'Osaka, on els seguidors del clan Ashikaga s'havien aixecat en armes contra el govern del Shogun. Musashi es va unir a les forces dels Tokugawa, lluitant ara contra aquells amb qui que havia estat al costat quan era jove, a Seki Ga Hara.

Els últims anys. El Llibre dels Cinc Anells.

D'acord amb els seus propis escrits, Musashi va començar a comprendre el Camí de l'Estratègia quan va assolir els 50 anys d'edat. Junt amb el seu fill adoptiu Iori, un orfe que havia recollit en els seus viatges, es va assentar a Ogura l'any 1634. No va tornar a sortir mai de l'illa de Kyushu.



Després de sis anys a Ogura, Musashi va ésser convidat a passar un temps com a hoste d'Hosokawa Txuri, senyor del castell de Kumamoto. Va passar alguns anys amb Hosokawa Txuri, temps durant el qual es va dedicar a ensenyar i a pintar. El 1643 es va retirar per portar una vida d'ermità a la cova de Reigendo, lloc on va escriure el "Llibre dels Cinc Anells", que va dedicar al seu pupil Teruo Magonojo. Va acabar d'escriure el llibre unes setmanes abans de la seva mort, el 19 de maig de 1645.

Musashi és conegut al Japó com "Kinsei", que significa alguna cosa així com "Sacerdot de l'Espasa". El Llibre dels Cinc Anells encapçala qualsevol bibliografia sobre Kendo, i resulta únic entre tots els llibres sobre arts marcials, en el sentit que tracta l'estratègia de guerra a gran escala exactament de la mateixa forma que el combat individual. El llibre no és una tesi sobre estratègia, sinó, usant les paraules del propi Musashi: "una guia per a aquells que desitgen aprendre sobre l'estretegia". Com tal guia, els seus continguts sempre estan més enllà d'aquell que els estudiants són capaços de percebre. Com més es llegeix el llibre, més es troba a les seves pàgines. Es tracta, d'alguna manera, de "la darrera voluntat" de Musashi, la clau per obrir el camí que l'havia recorregut. Igual com altres ronin de l'època, Musashi podria haver fundat una escola quan rondava la trentena, sent ja famós i respectat, i haver-se dedicat a gaudir de l'èxit. Tanmateix, l'opció que va seguir fué la de continuar en solitari amb el seu estudi, tal com havia fet fins llavors. Fins i tot en els seus últims anys, va abandonar la vida confortable que gaudia al castell de Kumamoto, i va viure dos anys més en una cova, en solitud, i dedicat a la contemplació i a escriure el que havia après.

Va escriure que "quan has comprès el Camí de l'Estratègia, no existeix una sola cosa que no siguis capaç de comprendre", i "pots veure el Camí a totes les coses". De fet, es va convertir en un mestre en gairebé totes les arts i artesanies. Va realitzar obres mestres de pintura en tinta, possiblement més valorades que les de qualsevol altre pintor. Va ésser un expert en l'art de la cal·ligrafia, va realitzar escultures en fusta, treballs en metall, i fins i tot va fundar una escola d'artesans "Tsuba" (empunyaduresde les espases). També es diu que va escriure poemes i cançons, encara que cap d'aquests no s'ha conservat en l'actualitat. Les seves obres estaven signades habitualment amb el seu segell "Musashi", i també amb el sobrenom de "Niten". Niten significa "dos cels" i és el nom que va donar a la seva escola d'estratègia. Tal com va escriure: "estudia els Camins de totes les professions". I evidentment va ésser el primer en seguir el seu propi consell.



Musashi va escriure sobre els diversos aspectes del Kendo, de tal manera que cada un pot estudiar segons el seu nivell. Un principiant en pot treure profit a nivell de principiant, així com un expert pot captar subtileses a nivell expert. La seva obra no s'aplica sol a l'estratègia militar, sinó a qualsevol situació en la qual és necessari usar de la tàctica. Els homes de negocis japonesos usen el "Llibre dels Cinc Anells" com un manual de gestió empresarial, desenvolupant campanyes de vendes tal i com si fossin operacions militars. I que funcioni bé o no, depèn simplement del bé que s'hagin comprès els Principis de l'Estratègia.

Ricard
del Fòrum Aikido en la nostra llengua